Història

En el terme de Riudecols s’han trobat jaciments prehistòrics que pertanyen al paleolític mitjà (90.000 i 40.000 aC) però, tot i això, els nuclis de població actuals no es van començar a formar fins després de la reconquesta cristiana (segle XII).

Primerament, Riudecols formava part d'Alforja, però posteriorment, el 1182 aproximadament, va ser concedit un subfeu i Riudecols passà a tenir el seu primer senyor, el qual fou un cavaller, Pere de Puig.

El 1235, Pere dels Arcs atacà i saquejà la vila i la incorporà a la seva senyoria. Quan el 1243 mor Pere dels Arcs, l'arquebisbe Pere d'Alabart adquireix les possessions que havia heretat la seva filla, abadessa de Bonrepòs. Al segle XIV els descendents de Pere de Puig van anar a viure a la ciutat de Tarragona. En aquesta època hi ha notícies que parlen de l'arribada la relíquia del Braç de Santa Tecla al poble (17 maig 1321). Mentre la família Puig va viure a Tarragona es creu que es van canviar el seu cognom pel de Riudecols. Sembla que van ser molt ben considerats en la cort del rei Martí I l'Humà. Aquest rei va demanar al Senyor Berenguer de Riudecols que assistís a la seva coronació a Saragossa. El 1370 el senyor de Riudecols va defensar la Corona d'Aragó de la invasió per part de Pere I de Castella “el Cruel”. El 1377 Galceran de Riudecols, senyor de la vila, va ser nomenat Veguer de Tarragona i el 1386, Conseller Reial.

El 7 octubre 1464, el Senyoriu de Riudecols va canviar de propietari. Els nous Senyors de Riudecols van ser els Ferrer. Els primers descendents d'aquesta nova dinastia van tornar a viure a Riudecols. El 1553 a Tarragona hi ha una nou carrer: Carrer de Riudecols. En aquest hi vivia Joan Ferrer (probablement Senyor de Riudecols). A partir de 1558 va formar part de la Comuna del Camp. El segle XVII la jurisdicció civil del poble era del senyor i la criminal de l'arquebisbe.

El maig de 1822 homes del poble s'aixecaren amb el capitost Romagosa contra el règim liberal. Els liberals reusencs, comanats per Josep Sans, "Pep Morcaire", van fer diversos assalts al poble. El 1837 va ser l'escenari d'una batalla durant la Primera Guerra Carlina. Les tropes liberals van encerclar prop de 400 soldats carlins. En van morir 200 en el combat i uns altres 50 van ser afusellats pels liberals.

Riudecols no va viure la Guerra Civil Espanyola bèl·licament, però sí que va ser un dels llocs de refugi més importants per a les tropes de l'exèrcit republicà, i també un dels pobles més importants per a la rereguarda de la Batalla de l'Ebre, donat que a Riudecols s’hi ubicava el Centre d’Intendència de les tropes republicanes.

L'Església de Sant Pere de Riudecols tenia a l'Altar Major un magnífic retaule barroc dedicat als tres patrons: Sant Pere, Santa Eulàlia i la Mare de Déu del Roser, a part de múltiples escenes sobre sants i màrtirs de l'Església Catòlica.
Fruit d’aquesta relació tan estreta de Riudecols amb les tropes republicanes durant la Guerra Civil Espanyola, l'altar barroc i tots els altres retaules de l'Església de Sant Pere van ser cremats l'any 1936. Durant la Guerra, l'Església feia de magatzem de carbó i de mercat municipal, així que va quedar molt malmesa, fins a la seva restauració integral, l’any 2000.

Actualment, el municipi de Riudecols compta amb 1.180 habitants (cens de 2019), repartits entre els següents nuclis poblacionals: Les Voltes, Les Irles, Riudecols, la Urbanització Les Costes i la Urbanització Riu-club.

Subscriure a